Els
Grups d’Ajuda Mútua estan formats per persones que comparteixen un problema o
situació i que es reuneixen per fer alguna cosa per a superar-lo i, per
aconseguir canvis socials i/o personals.
Els grups d’ajuda mútua emfasitzen la interacció personal i l’assumpció
individual de responsabilitats per part dels seus membres. Solen proporcionar
ajuda material o emocional i promouen uns valors a través dels quals els seus
membres poden reforçar la pròpia identitat.
De tu a tu. Moltes vegades l’ajuda és individual, d’una persona cap a un altre també afectada pel mateix problema, bé per contacte directe o bé per telèfon.
En trobades informals. Són els contactes espontanis de les persones afectades per una malaltia o bé dels seus familiars a les sales d’espera, en els llocs de tractament, etc.
En reunions de grups. Les persones afectades per una malaltia es reuneixen no necessàriament en presència d’un professional, com no sigui que algú el sol·liciti en una determinada reunió. Entre ells troben comprensió i suport, i el fet de no estar dirigit per una persona externa al grup els fa més responsables del control de la seva salut i els dóna més autonomia.
Hi ha una gran varietat de grups d’ajuda mútua. Aquests grups poden estar constituïts tant per les persones afectades per una mateixa malaltia o problema com pels seus familiars o cuidadors. Alguns grups d’ajuda mútua se centren al voltant d’una malaltia crònica (per exemple, esclerosi múltiple, insuficiència renal, malaltia coronària...). Altres grups d’ajuda mútua acullen persones amb un problema de comportament personal (abús de l’alcohol o de les drogues, obesitat per menjar amb excés, anorèxia, joc compulsa) a les quals els és molt difícil fer un canvi d’estil de vida aïlladament. Darrerament han proliferat els grups d’ajuda mútua de persones que pateixen problemes psicosocials (per exemple separació de la parella, dol, pèrdua d’un fill, problemes creats per la vellesa, recent sortits de la presó, de l’hospital, soledat) o bé un problema generat per la pròpia societat (marginació per la delinqüència, homosexuals, minories ètniques), però la diversitat d’aquests grups es va estenent cada vegada més.
És important que el grup d’ajuda mútua es marqui la seva finalitat i que sigui el mateix grup qui decideixi què vol fer. Les activitats que es marquen els grups dependran dels interessos i de les aspiracions dels seus components
El motiu per incorporar-se a un grup d’ajuda mútua és diferent per a cadascun dels seus membres. Els participants del grup d’ajuda mútua tenen oportunitat no només de discutir els motius, els desigs i les expectatives que els han portat a reunir-se, sinó també les seves preocupacions, les seves angoixes i les seves contrarietats. Els motius poden ser diversos
Facilitar i intercanviar informació: Es pot facilitar informació entre els membres del grup d’ajuda mútua. Per informació s’entén l’intercanvi de les pròpies experiències i coneixements entre els membres del grup d’ajuda mútua. Es poden minorar els coneixements sobre noves formes de tractament o rebre informació d’un problema concret, que pot adquirir-se invitant 'experts' al grup d’ajuda mútua. En aquest intercanvi d’experiències s’alleugen i suavitzen problemes. A més a més, a través de la informació que es rep es coneixen contactes i recursos. La informació al públic pot ser útil a les persones que es troben en la mateixa situació i no tenen el suport del grup d’ajuda mútua, perquè no coneixen la seva existència per posar-los en contacte. També és important donar a conèixer al conjunt de la població les necessitats especials dels afectats per un problema determinat: és el que fan els disminuïts físics quan demanen la supressió de barreres arquitectòniques.
Suport
emocional entre els seus membres: Per suport emocional s’entén el fet de saber escoltar i de veure un altre
que pateix el mateix problema o un problema semblant o més greu. Aquest suport es dóna
durant les reunions del grup d’ajuda mútua, però moltes vegades també es dóna fora del
grup, sovint parlant per telèfon, per carta... Aquest suport pot ser permanent o bé
puntual durant les situacions de crisi. Aquest aspecte pot ser l’essència del grup
d’ajuda mútua, o pot afegir-se a l’activitat o activitats del grup.
Prestació de serveis: La prestació de serveis pot ser la finalitat del grup, però en alguna ocasió pot ser que el grup presti uns serveis determinats als seus membres. Per exemple l’organització de colònies per a nens diabètics, o de cursos per ensenyar persones laringetomitzades a parlar. Els serveis se’ls poden donar els membres entre si, o bé el grup pot aspirar a crear un centre de serveis atès per voluntaris o bé per personal retribuït.
Organització d’activitats socials: Un grup pot reunir-se per jugar a cartes, anar a un cafè, etc. Aquestes reunions, moltes vegades tenen com a objectiu trencar l’aïllament en què es troben moltes persones amb malalties cròniques que, per si soles, no sortirien de casa.
Defensar interessos i fer pressió: Pot ser que l’objectiu del grup sigui el de defensar els interessos del grup i fer pressió social. Ja que el grup té uns trets comuns, quan no té cobertes certes necessitats, un grup pot emprendre accions per fer-se conèixer a les autoritats i a l’opinió pública. La forma d’exercir aquesta pressió pot anar des de dirigir una carta fent una petició formal a l’autoritat pertinent, fins a organitzar una manifestació d’afectats.
